Un d'aquells dies....

Avui es un d'aquells dies, un d'aquells dies que em sento incomprès pel món. El que es suposava que estava bé, el que havien fet els que en saben, funciona de casualitat. I et sents idiota. Et posaries estirat de panxa al terra i ploraries, ploraries fins a l'esgotament esperant un canvi al món. Perquè repartir pinyes encara és més inutil, i no va amb mi. Però quines ganes d'ambdues coses. Suposem que això es la meva manera de posar-me a plorar i que ja he acabat. Ara què?