03 January, 2013

Una caixeta on hi poso el teu nom



Encara et tinc oculta al gtalk. Per saber si estàs connectada o no, em cal buscar-te. Em col·loco a la caixeta de cerca i hi vaig escrivint el teu nom fins que només hi quedes tú. Es com un ritual que encara faig. Poc, però ho faig. Sobretot quan tinc ganes de dir-te coses, tot i que després no ho faci. O quan vull escriure't un correu, malgrat no sempre acabi enviant-te les línies que t'he escrit.

Repassant la nostra comunicació, m'adono que segueix una altre exponencial, com tantes coses naturals, com quan et vaig conexier. Però ara l'exponencial és decreixent. En tots els sentits, contingut, freqüència, durada... l'avantatge de les exponencials és que mai són negatives. Ni tant sols arriben a zero. I me n'alegro. Però tenen el problema que acaben assolint un valor que és merament anecdòtic que fa temps hem assolit. I és llavors que m'adono que sempre et trobaré a faltar.

No comments: