Moltes vegades em trobo mirant per la finestra veient com les fulles i les branques es mouen amb el vent. Llavors m'adono que perdo el temps, com sempre. Sort que algunacosa m'atura i em recorda que això és el que trobaré a faltar d'aquest lloc, de la mateixa manera que trobo a faltar el mar picant les roques quan soc lluny de casa.
La feina feta, els objectius complerts, etc... només satifsan el que satisfant. Mirar dançar els arbres costa tant de descriure, tranquilitza tant, és tant ple... que potser estic perdent el temps quan m'oblido de mirar-los.
1 comment:
Potser és el mateix vent que arrossega el mar per convertir-lo amb onades, relaxants també.
Post a Comment