Deu minuts després que comencin les classes, sols. El Sol rere un núvol i una fred de collons. Ara no recordo si fins hi tot ens va caure un ruixat. El que si puc assegurar és que el problema plantejat i solucionat a classe aquell dia va caure a l'examen a mode de regal. M'agrada pensar que si haguéssim anat a classe tampoc l'haguéssim enganxat. (N'hi va haver molts que eren a classe i tampoc el van veure ni passar, ni ho faran)
12 December, 2011
Cost computacional de pinatar les cares d'un poligon (o alga cosa així)
-Tu tros de llondro, t'adones que hem anat a totes les classes, la d'avui és l'ultima, no hem fet cap campana i encara no hem entès res del que ens han estat explicant?
I ja ens tens a tots dos imagina't la gespa del campus arrebossada de mosses a la seva millor edat. Dit i fet, els dos cap a ala gespa. Motxilles en mode coixí per tal de recolzar-nos i a disfrutar del sol de Maig veient com passen les univeristaries.
Avui, atabalat per una entrega decideixo sortir al carrer, asseure'm al solet i mirar els cotxes passar. (Fins hi tot em permeto de contar els cotxes vermells que veig passar, com feia de petit amb l'avi)
Al final ningú es va morir per no saber resoldre aquell problema.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
1 comment:
Ei Sik!
no sabia que tenies un blog i pel que he llegit als teus posts, tu tampoc! jajaja
La veritat és que tens raó, l'etapa de la uni va passar tant ràpid que sembla que no hi hàgim anat.
També recordo, que de les 4 campanes que vam fer sempre ens en vam penedir abans de l'examen.
I ara que hi penso... a la gespa hi va haver un moment memorable de: "tant de bo jo fos carpeta".
Per cert... a la biblioteca a part de mirar a noies, què més hi vam fer?
Sempre que penso en la uni, només em venen moments bons per què de dolents la veritat és que no n'hi vam passar.
Apa crack! espero que vagi be la teva etapa per Texas i que tornis fet un Chuck Norris.
PD: pensa que l'any que ve has de tornar!
Post a Comment