Perquè avui deu esser un bon dia (encara que no ho sembli)

Per celcebrar no se que... he decidit tornar a fer un post. Suposo que el que celebro és que avui es un mal dia, tant dolent com qualsevol altre. Lesions, dolor, resaca, i un munt de feina que queda per fer i s'acumula encara que es treballin totes les hores del món.

Força, equilibri, valor i seny apunta un dels videos 'ho portem dins' -videografia dels marrecs de sal- on s'intenten copçar el que vol dir ser casteller, el que vol dir ser català. Lluny de casa, com estic, mirar videos d'aquests ajuden a aixecar-se i a mantenir-se tenaç en els quefers encara que no es tinguin resultats. Es molt fàcil combregar quan tot va bé. El que és complicat es mantenir-se ferm i trobar les forces per aguantar quan el castell tremola, quan les cames defalleixen davant del mur, quan no queden pinyons per pujar o quan la feina no aporta resultats que agradin. Pero això ens defineix, nosaltres aguantem cabuts com sempre. Si fa llenya, el tornem a aixecar, quan trobem el mur ens hi pixem i seguim, quan no queden pinyons serrem les dents i pedalem més fort i quan la feina no aporta resultats seguim treballant.

Demà sera un altre dia i seguirem.